Centroamericando: una realidad de dureza, trabajo y esperanza

Parlar de Centreamèrica és parlar de pobresa i emigració d’homes i joves, de narcotràfic i i violència urbana, de comunitats indígenes marginades i de dones discriminades. Parlam d’una realitat amb una duresa extrema. Però la vida, com a tot arreu, s’entossudeix sempre a obrir-se camí enfront de totes les dificultats.

Una vida marcada per l’esforç diari i el treball poc productiu. Més enllà dels nostres arquetips que relacionen pobresa i atur, les persones d’aquests països no es poden permetre el luxe de quedar-se aturades. Treballen llargues jornades en el que poden i amb els recursos de què disposen, per un sou o uns ingressos que amb prou feines donen per sobreviure.

I per poder viure, les persones s’aferren a l’esperança, perquè el desànim i el pessimisme condueixen a una mort segura. És per això que quan tenen la possibilitat de participar en un projecte, ho fan pensant en les oportunitats que s’obren al seu davant per valer-se per si mateixos.

Aquesta és la historia d’algunes d’aquestes persones, de les seves vides i dels seus esforços, però sobretot de les seves esperances d’un futur millor. Tal vegada no per a elles mateixes, però sí perquè els seus fills i filles disposin de millors oportunitats i condicions de vida més dignes.

Amb aquesta idea i voluntat de cooperació, Treball Solidari du deu anys donant suport a l’esforç de persones com aquestes, perquè pensam que la pobresa no pot ser considerada com una condició humana i sí com una situació que es pot i s’ha d’eradicar.